Avui al matí he anat a la biblioteca i he agafat un disc compacte on hi havia, entre d’altres, la peça que començaré a tocar de Miloslav Ištvan. El clarinetista, posava que era Karel Dohnal. Ni idea. Miro la foto. Molt bé.
A la tarda vaig a classe. Abans d’entrar xerro amb en Daniel, un altre estudiant de clarinet. Li ensenyo el disc compacte i em diu que –segons la seva consideració- aquell és el millor clarinetista de la República Txeca. Es tracta del solista de l’Orquestra de l’Òpera Estatal.
Entro a classe. Comencem la lliçó amb en Vlastimil.
Al cap d’una estona truquen a la porta. Entra un home i se saluden efusivament amb el professor. La seva cara em resulta familiar. Truquen el telèfon d’en Vlastimil i l’agafa. Ens quedem l’home i jo plantats i jo que penso: aquest tio ha de ser el clarinetista del disc!
I, efectivament: era Karel Dohnal! No us sembla una casualitat increïble? Hem parlat de les peces que hi ha al disc i ja m’he motivat a començar-les tocar. És molt bon noi. M’ha donat la seva adreça electrònica i tot. Ja m’estic engrescant per preguntar-li si em pot fer alguna classe...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
la vida està plena de coses curioses...
si no haguessis agafat el disc, si no haguessis tingut classe a aquella hora, si ningú no hagués trucat al mòbil del teu profe, si...
Sí tio! si aquell dia no hagués agafat el disc no l´hagués reconegut! ...i potser tampoc hagués tingut la oportunitat de parlar amb ell. Quines coses...
Publica un comentari a l'entrada