Capítol X: Del seminari de vent-fusta al concert de l’Orquestra Animata

Aquest dijous el seminari de vent-fusta va ser fantàstic. Vaig descobrir un compositor txec que em va encantar, Viktor Karabis. La Zuzana va tocar excel·lentment una obra per a flauta sola boníssima. Un duet de fagots també va tocar una obra dificilíssima del mateix compositor, que també em va captivar del primer fins a l’últim moment. Després ja només faltava el quartet de flautes per acabar-ho de rematar i deixar-me completament extasiat amb una obra d’Eugène Bozza, Jour d’été a la montagne. El seminari d’avui havia estat tot un concert de cap a peus. Bravo.

Després vaig anar a estudiar. Al sortir de l’aula em vaig trobar a la Zuzana i la vaig felicitar. Llavors em va dir que si volia anar a prendre una cervesa amb uns quants més, perquè es trobaven amb gent d’una jove orquestra europea, i m’hi vaig apuntar. Al sortir de la taverna ens vam ajuntar amb uns quants dels de la orquestra i vam anar al bar de la cervesa Pilsen, prop de Jana Palacha. És tot un temple de la que és la beguda per excel·lència de Txèquia, amb tot un seguit de grans taules per grups en diversos espais, on hi ha un autoservei de cervesa amb pantalleta digital a cada taula. Presidint l’estança, hi ha un gran pantalla que mostra el rànquing amb el consum de cervesa per taula. Era tota una competició. Mai havia vist una cosa així.

Allà vaig conèixer la gent de l’orquestra, com per exemple el primer armeni que he conegut a la vida, que és clarinetista estudiant a Zúric i, sobretot, l’Enric Camarasa, trompista valencià amb qui ens hem alegrat molt de parlar en català. Resulta que és l’orquestra Filharmonia de la Fundació Animato, que comprèn un cooperació entre els conservatoris de Zúric, Lausanna, Karlsruhe, Liubliana, Bratislava, Bucarest, Tallinn, Riga i Vilna.

L’endemà vaig assistir al seu concert, a l’espectacular sala de concerts Smetana de l’Ajuntament de Praga. Van tocar l’obertura de La Forza del Destino de Verdi, el concert per piano n.1 de Mendelssohn i la simfonia n.1 de Mahler. Tal com era d’esperar, van tocar molt bé.

Per cert, em vaig asseure a un lloc on després s’hi van col·locar unes persones més. Així que al meu costat hi va anar a parar un home amb qui es va donar la situació de parlar-hi. Al cap d’una estona, vaig saber que resulta que estava parlant amb l’Ambaixador d’Eslovènia. Entre això i la copa de cava de la mitja part, només faltava el Ferrero Rocher!!!

Al sortir del concert i acomiadar-me d’ells, sobretot de l’Enric, tot parlant, vam descobrir que tenim un amic en comú, l’Adrián Balboa, estudiant de clarinet de l’ESMUC que ara, al acabar, ha anat a estudiar a Karlsruhe amb Wolfgang Meyer, on també estudia l’Enric. Casualitats de la vida.