Capítol XII: Rudolfinum

Fa setmanes, amb la Martina i en Victor vam anar a veure una exposició de pintura contemporània xinesa al Rudolfinum. La qual, per cert, va anar succeïda per una segona exposició d’obres en tinta xinesa al palau Wallenstein on s’hi van afegir l’Emilia i la Marion. Aquell dia vam tenir ocasió de veure una part del Rudolfinum, però no va ser fins ahir que no vaig entrar a la sala de concerts. És una sala neoclàssica espectacular. Té un gran orgue també neoclàssic i tota la sala està circumdada per unes enormes columnes, que, a pesar de que donen una imatge imponent i majestàtica a la sala, treuen molta visibilitat a una bona part del públic. Però és igual. Em quedo amb les columnes. Es tractava d’un concert de la Filharmònica de Praga en secció de cambra en gran format, o digues-li orquestra de petit format, perquè es tractava de reduccions d’obres orquestrals de Debussy, Copland i Wagner, i una obra per a secció de vent fusta i metall de Stravinskij. Vaig entrar-hi gratuïtament ja que la Zuzana, flautista, i la seva amiga trompista, coneixien a uns quants músics que hi tocaven.
Val a dir que elles dues toquen al quintet de vent Salomé, un quintet que des de bon principi va ser conformat per membres que van ser seleccionats segons tres condicions: 1. tocar excel·lentment. 2. ser noia i 3. estar bona.