La Martina un cop més em va sorprendre, aquesta vegada portant-me a un concert d’un grup de pop-rock txec que cantaven en xinès. El local, una taverna txeca de debò, consistia en una gran sala amb tres fileres de taules comunitàries on tothom s’asseia amb tothom amb germanor. Si alguna cosa destacava d’aquella sala eren els quatre o cinc grans finestrals, perquè estaven engalanats amb uns pomposos cortinatges de l’any de la polca, amb uns enlluernadors estampats florals d’allò més ranci.
A l’escenari, hi havia quatre curiosos txecs cantant els seus temes en xinès. A les taules, hi havia desenes de seguidors que coneixien les cançons que des de fa un grapat d’anys canta aquest grup, i la majoria, companys de classe de la carrera universitària de filologia xinesa, i un bon reguitzell de professors de xinès que eren precisament els que més rebombori feien i més animaven la festa. Fum, cervesa, crits i rialles, com si fos entre una molt nombrosa família.
La música no estava pas malament, encara que no me la posaria a casa. A part dels instruments bàsics del rock també utilitzaven instruments tradicionals xinesos, com una espècie de koto xinès, l’orgue de boca i un seguit de platerets i altres percussions orientals que acabaven de donar un toc encara més freaky a tot plegat. Va ser entranyable. I encara més: sortint d’aquí, vaig passar per davant d’un altre local on hi estaven actuant un guitarrista i un contrabaixista cantant cançons txeques. I jo que tornava cap a casa... semblava una pel·lícula.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
m'ha encantat això de "l'any de la polca"!
petons Geni!
Publica un comentari a l'entrada