Fa dies vaig anar a un concert d’un grup de música tradicional de Tuva, comunitat d’arrels mongoloides que es troba dins de la Federació Russa. L’església, no gaire gran, estava plena. Hi havia gent dreta i jo em vaig asseure contra la paret. Per fi vaig tenir la oportunitat de sentir en directe els cants difònics de l’Àsia central. Va ser una experiència mística i emocionant.
En aquelles terres d’estepes infinites, els cavalls formen part de la vida dels seus habitants d’una forma tan intrínseca que, fins i tot, el ritme de les seves cançons sembla reproduir el seu galop.
Quan Alexander Borodin va composar la seva obra Les estepes de l’Àsia Central, ara sé que realment ho va fer amb ple coneixement de les músiques d’aquestes terres llunyanes, doncs el seu motiu principal reprodueix fidelment el seu tipus de cants. Aquestes melodies vocàliques són traçades pels potents harmònics que, com si fos una flauta, es despleguen damunt del llarg i greu pedal. Precisament, moltes vegades les cançons es construeixen damunt d’una sola nota o acord pedals, per la qual cosa donen una sensació molt profunda d’eternitat. Molta gent tancàvem els ulls, i jo m’imaginava cavalcant per aquelles terres inhòspites, sense camí, però perseguint l’horitzó.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Contràriament a la tradició musical occidental, la melodia no es forma amb les variacions de la freqüència fonamental de les notes sinó modificant els formants de notes sostingudes en el temps. Modificant les cavitats de l'aparell fonador es poden silenciar o accentuar els harmònics de la nota.
Tot plegat és ben hipnòtic. A mi també m'agradaria escoltar-ho alguna vegada en directe!
Wuuuuuu... hahaha Gun, em perdo!!!
a veure si algun dia tens la oportunitat de sentir-ho en viu... és increˇible com es pot aconseguir treure una melodia tan nítida a través dels harmˇonics.
Publica un comentari a l'entrada