Vaig veure un grup de danses folklòriques de Geòrgia durant el passat festival de Cantonigròs i em va cridar molt l’atenció. Molt. Aquesta barreja d’orient i occident, em va fascinar. També em va captivar l’especial passió que mostraven en les seves danses, així com la contundència de la música, amb molt d’acordió i molta percussió, una singularitat enriquida amb el que els ha arribat més enllà del Caucas, i a través del mar Negre procedent de les cultures que hi tenen port.
Gairebé mig any més tard, al Palau de Congressos de Praga, he gaudit d’una memorable actuació del Ballet Nacional de Geòrgia, Sukhishvili, amb setanta ballarins en escena i excel·lent música en directe.
La seva particular indumentària tant era imatge d’una espècie de medievalisme eslau, com semblava tenir ressonàncies de l’imperi otomà i del persa.
Per una banda el mar Negre i, no tant lluny, el Caspi. Cristians, entre veïns musulmans.
Europeus entre orient i occident, o potser més ben dit, entre orient i encara més orient enllà.
En l´espectacle era notori el lluïment de la virtuosisme masculí, amb salts, acrobàcies, piruetes i lluites de sables. També l’exquisida delicadesa dels moviments femenins, amb una retòrica de força aires orientals. I, sobretot, els espectaculars números conjunts, amb desplaçaments de grup impecables i aspes en la més absoluta perfecció.
Destacava, entre d’altres, dos tipus de passos, depenent del tipus de dansa. L’un, era el d’abatre amb gran rapidesa les puntes dels peus endavant, amb el seu posat marcial, elegant i gairebé bel·ligerant. Mentre que l’altre tipus, a l’extrem oposat, amb la música més pausada, consistia en desplaçar-se amb les puntes dels peus, tan subtilment que semblava que es moguessin sobre rodes invisibles, o com si una plataforma els portés d’una banda a l’altra de l’escenari amb la finalitat d’exhibir amb parsimònia la bellesa dels seus rostres autènticament caucàsics.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada