El molí de Sova, estampa la seva blanca silueta a la riba del riu. Ubicat a l'illa de Kampa, la qual es troba gairebé adherida a terra ferma al sud del pont de Carles, l'antic edifici industrial és avui la seu del Museu Kampa. Posades al voltant de l'edifici, s'exhibeixen d'una manera cridanera unes enormes figures canines de plàstic vermell, i una llarga filera de pingüins grocs. Surant al riu entre les barques hi ha un monstruós conill de color lila.
Per a veure aquest museu d'art contemporani he quedat amb l'Eduard Borràs, manresà que dedica la seva estada a Praga a les investigacions científiques.
Les exposicions que s'ofereixen en aquest moment són la del grup italià Cracking Art Group, en sintonia amb el nou realisme i amb la mateixa poètica que el moviment Dada i Pop Art; i la fotogràfica "Šumná a bezbranná", traduïble com "Allò gràcil i indefens", que mostra l'estat de degradació d'antigues edificacions del segle XX, com boniques vil·les o hotels estil Sezession. D'especial interès per mi eren les fotografies que ensenyaven l'impacte irremeiable de la construcció d'un centre comercial durant els anys 1970 a la plaça de la vila d'una localitat de Bohèmia, en el solar que ocupaven unes antigues cases senyorials danyades durant la segona guerra mundial.
A més de les exposicions intinerants, com a permanents hi ha la colorística i vitalista obra abstracta de František Kupka, el cubisme d'Otto Gutfreund i altres obres d'art modern centre-europeu, algunes d'elles bastant obscures i punyents.
La tarda asolellada i vibrant es transforma en vespre i és el torn d'assistir a un concert de música del segle XX i XXI, a la Sala Martinů, al Palau Lichtentein, seu de l'Acadèmia de les Arts. Han tocat quatre clarinetistes, alumnes de doctorat o ex-alumnes de l'acadèmia, i els meus dos professors, Jiri Hlavac i Vlastimil Mares, a més de la resta d'instrumentistes que complementaven els grups de cambra. En aquesta ocasió m'hi ha acompanyat en Víctor Joanin, un francès de Grenoble la mar de trempat, amb qui ja ens vam conèixer els primers dies d'arribar a Praga i que, de moment, està essent el meu amic de referència.
Es feia tard i hem hagut de sortir del concert abans. A fora ens esperava, per sorpresa, una boira fantasmagòrica. Els meus companys de pis m'esperaven per sopar plegats, ja que dilluns em traslladaré al pis definitiu! Em sap greu deixar-los... es tracta de la Francesca Taylor i en Simon Keeves, the Brigthon, Anglaterra. Amb ells he gaudit d'una convivència molt divertida.
La Francesca és un noia esbojarrada, riallera, teatral i molt guapa. Vesteix com a reflexe de tal i com és ella, amb molts colors, convinacions extravagants, complements naïf,... perquè us en feu una idea de fins on arriba el seu desacomplexament, es va presentar a la discoteca amb el seu pijama. A en Simon i a mi ens va regalar a cadascú un barret groc i rosa amb grans topos de colors, que ja s'han transformat en part de la indumentària habitual d'estar per casa. L'altre dia ens va animar a que ens pintéssim la cara. A mi em va posar purpurina i tot, i ens vam fer fotos amb d'altres barrets que té.
En Simon és un noi de fàcil tracte, molt despreocupat i que et fa sentir bé en tot moment. Li agrada molt la música, afició que compartim també amb la Francesca, amb qui solem cantar plegats. Ell, a més d'apreciar la música clàssica, la qual sona en moltes ocasions per la ràdio que tenim sintonitzada, té especial devoció per la música electrònica i el món dels Dj.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Com comença hom a fer-se seva una ciutat? Trepijant-la, caminant pels racons més desconeguts, acostumant-se als sons que eixeixen de les cases, dels tallers, reconixent la mirada de les persones anònimes amb les que et creues cada dia a una hora determinada, aquella esquerda que ratlla el què havia sigut una impecable façana, aquell gat mandrós que es llepa acuradament el pèl a la finestra del tercer pis d'aquell carrer... Però la millor manera d'estimar una ciutat és que qui se l'estima la comparteixi amb tu. La ciutat uneix persones, entorn, art, música en una barreja que, com un perfum, la fan diferent, especial, una de l'altra. S
Publica un comentari a l'entrada