Just la primera setmana la Martina em va presentar els seus amics en un pub. Allà hi havia la Haruna, una noia molt maca i simpàtica de mare txeca i pare japonès. Tot xerrant, la Haruna em va dir que el seu germà era guitarrista i que estava planejant fer un concert amb algú més que arreplegués per a l'ocasió. El dia següent ja quedàvem amb el guitarrista, en Simon, per a conèixer-nos i veure què podíem fer.
En Simon, noi alt de rostre tot exòtic, més que semblar txec o japonès sembla sudamericà. És un noi molt tranquil, pausat i d'agradable somriure. La seva germana Haruna, en canvi, és més riallera i esbojarrada. En Simon estudia musicologia i japonès i, curiosament, la seva germana estudia xinès, i no pas japonès.
Just un o dos dies més tard, en Simon em va fer conèixer en Dalibor, un noi tot extravagant i malgirvat, però molt interessant, que toca l'acordió. Vam fer un parell d'assajos, i au! a tocar en un cafè! Durant els assajos, mentre ens miràvem Piazzola, Jobim i un parell de klezmers, val a dir que teníem la companyia d'una bestiola fantàstica anomenada Francisek, un gos negre maquíssim, petit i juganer.
La veritat és que més que un concert es tractà de tocar entremig i al final d'un acte de lectura de poesia i narrativa (no cal que us digui que en txec), en el que el component especial era que els lectors eren gent que estava sota algun tipus de tractament psicològic.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada